Dolmen de la Paborda

Senders

732 – Camí de la Ribera

Descripció

Mentre a l’esplendorós i antic Egipte es construïen les imponents piràmides, o potser fins i tot abans, a l’Europa occidental neolítica es construïen misteriosos dólmens i menhirs que han arribat fins als nostres dies.


Dolmen és un mot celta que significa taula de pedra i megàlit és una paraula d’origen grec que vol dir pedra gran. Ara sabem que els dólmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Per portar a terme aquestes impressionants construccions hi havia d’haver una forta i cohesionada organització i una estructura social del clan o de la tribu que la construïa.

Els situaven quasi sempre a llocs estratègics perquè fossin visibles a molta distància. Es buscaven punts dominants del paisatge, com cims o colls, molts d’aquests indrets han continuat essent referències geogràfiques amb el pas dels segles. L’orientació de les seves entrades tampoc és aleatòria, respon a unes pautes determinades. Normalment es troben encarats al sud o sud-est, obeint a motivacions religioses, a la recerca dels raigs de sol a l’interior de la cambra funerària durant els solsticis d’hivern o d’estiu.

El dolmen de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluència de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. Fou construït vers el 2000 – 1800 aC, al final del calcolític, segurament fou reutilitzat també durant l’Edat del Bronze Mitjà, i també com a cabana de pastor més recentment. Descobert per Francesc Riuró el 1954, fou excavat i refet el 1980, es tracta d’una cambra simple que conserva dues cupuletes rituals i tres incisions o “reguerons” esculpits a les lloses. La llosa de la coberta té un diàmetre de 1,87 m.

Els monuments megalítics són una part molt important del nostre patrimoni, que ara es comença a valorar com es mereix.

Waipoints

Dolmen de la Paborda